Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
àcid fosforós
Química
Àcid dibàsic deliqüescent que hom obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.
Forma dues menes de sals les àcides, derivades de l’anió H 2 PO - 3 , i les neutres, del HPO 3 = És un reductor potent per escalfament a 100°C produeix àcid fosfòric Hom en coneix dues formes parcialment deshidratades l’àcid metafosforós HPO 2 i l’àcid pirofosforós H 4 P 2 O 5
butilhidroxitoluè
Alimentació
Química
Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis.
S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
hortalissa
Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
butilhidroxianisol
Alimentació
Química
Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades i xiclets.
És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats