Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
deslocalització
Química
Tipus de distribució electrònica —en una molècula, un ió o un radical— segons la qual certs electrons π no són entre dos nuclis formant enllaços dobles, sinó que hom pot considerar que són en orbitals moleculars resultants de la combinació d’orbitals atòmics provinents de tres àtoms o més.
Els sistemes aromàtics aromàtic són exemples típics de deslocalització electrònica benzè La deslocalització disminueix l’energia total de la molècula en una quantitat anomenada energia de deslocalització , equivalent a l’energia de ressonància
deslocalització
Economia
Procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció.
Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, la qual cosa porta la installació de fases productives en països menys desenvolupats En els serveis, la deslocalització dona lloc al teletreball, quan les prestacions ho permeten La intensificació de la globalització i la constant desaparició de fronteres als moviments de capital i de mercaderies a escala planetària produí una important tendència de trasllat de la producció cap a països amb la mà d’obra més barata Aquesta tendència es reforçà en aquells sectors on predomina la mà d’obra…
deslocalització interior
Economia
Transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una altra regió del país on està ubicada, especialment per motius econòmics.
deslocalització propera
Economia
Transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics.
Té com a objectiu millorar l’eficiència econòmica de l’empresa sense els inconvenients propis de les deslocalitzacions que s’han fet habitualment a països llunyans, com són els desplaçaments llargs, la diferència horària i les diferències culturals
tritil
Química
Radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.
Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica
conjugat | conjugada
Química
Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre ells per un sol enllaç simple, com és el cas de l’1,3-butadiè, (CH2=CH-CH=CH2) o de l’1,3,5-hexatriè.
Els sistemes d’enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l’enllaç simple formal, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula deslocalització
fosfonitrílic | fosfonitrílica
Química
Dit dels composts formats per cadenes lineals o cícliques on alternen àtoms de N i de P amb dos substituents sobre cada àtom de fòsfor.
La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat
radi covalent
Química
Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.
Els radis covalents dels elements que no formen molècula diatòmica poden ésser avaluats per mètodes indirectes Atès el caràcter additiu dels radis covalents, llur utilitat està en la predicció de la geometria de les molècules Presenta l’inconvenient de no mantenir l’additivitat quan hi ha deslocalització o quan els enllaços covalents tenen un caràcter iònic parcial accentuat
integral de ressonància
Química
Integral definida en l’estudi mecanicoquàntic de l’estructura molecular.
La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2
carbanió
Química
Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la formació