Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un…
ergocornina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut per Stoll i Hofmann, soluble en acetona, cloroform i acetat d’etil.
És emprat com a hipotensor i per a guarir els desordres vasculars perifèrics
ergocristina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut per Stoll i Burckhard el 1937, totalment soluble en èter i insoluble en aigua i èter de petroli.
El seu fosfat es descompon a 195°C És emprat en el tractament dels desordres vasculars perifèrics
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
Tugan Tīmūr
Història
Darrer emperador de la dinastia sinomongòlica Yuan (1333-68), conegut també amb el nom xinès de Shuendi.
Rebé, a Pequín, quatre franciscans tramesos per Benet XII 1342 El seu govern es caracteritzà pels desordres interns Derrocat per una revolta popular 1368, fou expulsat de Pequín
Menelau
Cristianisme
Summe sacerdot judaic, imposat als hebreus per Antíoc IV Epifanes per tal d’hel·lenitzar Judea.
Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus
gamboí | gamboïna
Història
Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà a la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.
L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres
Iltutmiš
Història
Tercer soldà (1211-36) de la dinastia musulmana anomenada dels reis esclaus de l’Índia.
Gendre de Qutb al-Din Aybak, s’imposà al successor d’aquest, i el seu govern significà la màxima esplendor de la dinastia Conquerí Ranthambor i Manādwar 1226, apaivagà els desordres a Bengala 1230 i s’expandí al Sind inferior i a Gwāliyār 1233 i Mālwā 1234 Nomenà successora la seva filla Raḍiyya
pensament màgic
Etnografia
Psicologia
Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
Propi de nens i dels pobles primitius, el pensament màgic també es manifesta en els somnis de subjectes normals i anormals tant els uns com els altres desitgen que llurs fantasies siguin realitat mitjançant el procés d’imaginar-les Tret comú en molts desordres psiquiàtrics, és típic de les reaccions obsessivocomplusives i de l’esquizofrènia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina