Resultats de la cerca

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…

Esmentat ja el 1163, depenia d’Espluga de Cuberes

És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins

Fou mestre-sala reial, diputat de la generalitat 1491-94 i mestre racional de Catalunya 1501-20 Procedia d’un llinatge burgès de Lleida enriquit en l’exercici de la mercaderia Fou castlà de Subirats, per compra El 1488 fou enviat pel rei, a petició del pare del rei de Navarra, prop del duc de Bretanya al capdavant de forces armades, per defensar aquest contra els intents per part de Carles VIII de França d’annexar-se el ducat Continuà després al servei de l’hereva Anna de Bretanya, fins a la capitulació de Rennes 1491 Tornà a Catalunya, intervingué en nom del rei en les reformes municipals i…

Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà

Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, SantPere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…