Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
legió
Història
En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
Al s IV aC era formada per 30 maniples manipulares , amb dues centúries de 60 homes cadascuna, més els vèlits velites, infanteria lleugera 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes turmae en total, uns 4 200 homes La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs al primer rengle, els hastats hastati , els soldats més joves, després, els prínceps principes , veterans, i finalment, els triaris triarii , legionaris més vells Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per tres maniples deu cohorts i 1…
Narcís Paulís i Vila
Música
Intèrpret de flabiol, violinista i compositor.
Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós…
,
Santa Maria de Mijaran

Santa Maria de Mijaran
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga canònica augustiniana i santuari marià del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat al N de la vila de Viella, aigua avall de la Garona.
Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…
Camillo Benso di Cavour

Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…
Pere II de Catalunya-Aragó

Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,
Penelles

Vista general del poble de Penelles (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…