Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Sven Fagerberg
Literatura sueca
Escriptor suec.
Enginyer de professió, el 1950 publicà l’assaig Finnegan och det öde landet ‘Finnegan i la terra erma’, amb el qual inicià la seva activitat literària Influït per Joyce , Eliot i Jung , la seva obra palesa una preocupació per temes metafísics, encara que posteriorment se centrà en una crítica de la societat tecnològica Entre les seves obres cal esmentar Kostymbalen ‘Ball de disfresses’, 1961, Det vitmalade hjärtat ‘El cor emblanquinat’, 1966 i Kassandra 1976 L’any 1980 rebé el premi Dobloug, un dels més prestigiosos de la literatura escandinava
Ivar Andreas Aasen
Dibuix d’Ivar Aasen (1813-1896), per Olaf Rusti
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura noruega
Gramàtic i poeta noruec.
Procedent de la ruralia, es dedicà primerament a la botànica, però a 34 anys s’establí a Oslo i començà a estudiar els dialectes noruecs Fruit d’aquests treballs fou una nombrosa sèrie de gramàtiques, la primera de les quals, Det norske folkesprogs Grammatik ‘Gramàtica de la llengua popular noruega’, aparegué a Oslo el 1848 Vers 1853 hom pot ja considerar fixada la llengua popular noruega, el landsmål actualment dita nynorsk , en la qual el mateix Aasen escriví algunes poesies Symra , 1863 per demostrar-ne la viabilitat L’any 1850 publicà el primer diccionari d’aquesta llengua,…
determinant wronskià
Matemàtiques
Determinant de la wronskiana de n funcions.
El wronskià dóna informació sobre la dependència lineal de les funcions f 1 ,, f n si són linealment dependents en un interval, aleshores det W = 0 en aquest interval Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
autovalor
Matemàtiques
En un endomorfisme f d’un espai vectorial, valor numèric λ per al qual existeix un vector no nul v (autovector) tal que f(v) = λv.
En espais de dimensió finita, els autovalors coincideixen amb els zeros del polinomi característic, és a dir, amb els valors numèrics λ tals que det A - λI = 0, on A és la matriu de l’endomorfisme f i la I la matriu identitat
Auguste Bournonville
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf danès.
Fou primer ballarí de l’òpera de París 1826, i ballà al King's Theatre de Londres 1828 Donà un vigorós impuls al ballet danès, format a l’escola francesa És autor de Det Konegliche danske 1849 i Mit Theaterliv 1847-77
Arthur Omre
Literatura noruega
Novel·lista noruec.
És autor d’una sèrie de novelles ambientades en el món dels delinqüents Flukten ‘La fugida’, 1936, Sukkenes bro ‘El pont dels sospirs’, 1937, Kristinus Bergman 1938 Ha escrit també novelles amoroses Intermesso , 1939, psicològiques Det onde øie , ‘El mal ull’, 1940, etc Publicà diversos reculls de contes, especialment Utvalgte noveller 1962
Benjamin Christensen
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic danès.
El 1913 realitzà Det hemmelighedsfulde X ‘L’invisible X’, precedent de James Bond La seva obra cabdal, bàsica en el gènere, és Häxan ‘La bruixeria a través del temps’, 1920-22 El 1924 es traslladà a Alemanya, i el 1926, a Hollywood, on realitzà una sèrie terrorífica no mancada d’humor El 1930 tornà a Dinamarca, on filmà tres “cròniques familiars”