Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ropalòcers
Entomologia
Grup d’insectes lepidòpters, actualment sense valor taxonòmic, integrat per papallones amb les antenes en forma de maça.
El terme és emprat encara en l’actualitat i inclou les anomenades papallones diürnes típiques hespèrids, papiliònids, pièrids, nimfàlids i licènids
vigília
Història
Cadascun dels quatre espais de tres hores en què els antics dividien les dotze hores de la nit, des de la posta del sol fins a trenc d’alba.
D’origen militar macedoni, la vigília fou adoptada pels romans, i indicà primerament cadascun dels torns de guàrdia nocturns, en contraposició a les excubiae o guàrdies diürnes
baló pressuritzat
Meteorologia
Transports
Baló lliure estanc.
Omplert d’hidrogen o heli, ha d’ésser construït amb materials resistents que suportin les grans pressions diürnes que s’originen pel fet d’ésser constant el volum De dia ascendeix i de nit davalla, mantenint-se enlairat durant mesos De forma esfèrica o carbassenca, és capaç de transportar una càrrega d’uns 100 kg a uns 23 km d’altura
pièrids
papallona llimonera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pels colors dominants blanc i groc amb taques negres.
Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes
vanessa

Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural
Sistema d’informació geogràfica (SIG) promogut pel departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya, disponible a la consulta pública per internet.
Defineix com a elements d’informació les espècies, els hàbitats, els geòtops i els elements protegits, a partir dels quals obté cartografia digital temàtica i bases de dades amb informació estandarditzada Té aplicació en l’àmbit de la política de conservació de la natura i la planificació territorial, i la seva creació respon als compromisos adoptats per les lleis catalanes sobre conservació i als compromisos internacionals entre d’altres, la directiva Hàbitats, el Conveni sobre diversitat biològica i l’Agenda 21 Organitza les consultes al voltant de la cartografia temàtica geològica, d’…
clima de muntanya
Meteorologia
Geografia
Tipus de clima propi de la muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació segons que el vessant sigui de solana o d’obaga, una determinada hora o l’estació La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts…
Josep Ricart i Soler
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les…
papallona
papallona zebrada
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, referit especialment a la fase d’imago (adult) i a les espècies diürnes.
La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum stellatarum la…
termoperiodicitat
Biologia
Botànica
Resposta fisiològica de les plantes originada per les variacions periòdiques de la temperatura diàries (diürnes i nocturnes) i anuals (estacionals).