Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
dietes
Economia
Dret del treball
Quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s’ha de desplaçar fora de la població on treballa habitualment.
dieta miracle
Dieta ineficaç, que normalment persegueix la finalitat de perdre pes, que utilitza estratègies variades i se sol justificar amb arguments pseudocientífics.
Les dietes miracle prometen un aprimament sense esforç i es recolzen en àmplies difusions publicitàries, així com en productes o suplements dietètics, però estan mancades de rigor científic Algunes d’aquestes dietes es caracteritzen per detalls exòtics, la supressió de determinats aliments, i habitualment són molt restrictives en energia i desequilibrades en nutrients, per la qual cosa són perilloses a llarg termini, ja que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, renals i hepàtiques, diabetis, alguns tipus de càncer i osteoporosi Algunes de les dietes miracle més conegudes són…
dieta

Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el…
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes
Reichsrat
Història
A l’imperi austrohongarès, nom donat al parlament (1867-1918).
Es componia de dues cambres la dels senyors, o Herrenhaus , de membres hereditaris o designats vitalíciament per l’emperador, i la dels representants, o Abgeordnetenhaus , els membres de la qual eren elegits per les dietes provincials
acetonèmia
Patologia humana
Augment marcat d’acetona i de cossos cetònics (bàsicament àcid acetilacètic i àcid betahidroxibutíric) a la sang, normalment hi són en quantitat molt petita, produït per la combustió alterada de les substàncies greixoses.
Apareix a la diabetis descompensada, al dejuni prolongat, en dietes hiperproteiques, en síndromes intensament febrils i, amb facilitat, a la infantesa, on presenta un quadre aparatós vòmits importants d’una olor característica, dolor abdominal, mal de cap, etc, però desproveït de gravetat per a l’infant
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Georg Spalatin
Cristianisme
Nom amb què és conegut Georg Burckhardt, reformador alemany.
Sacerdot 1509, fou amic i deixeble de MLuter a Wittenberg 1511 Guanyà Frederic III de Saxònia per a la Reforma i l’acompanyà a les dietes d’Augsburg 1518 i de Worms 1521 Traductor al llatí de Luter i Melanchthon, i d’Erasme a l’alemany, tractà sobre la Reforma en els Annales Reformationis i Chronicon et annales 1463-1525
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
higienisme
Alimentació
Corrent mèdico-filosòfic que proposa la realització de les anomenades dietes dissociades
.