Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
John Nelson Darby
Cristianisme
Predicador reformat.
Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte
Jaume Mascaró i Pons

Jaume Mascaró i Pons
© Mascaró & Pretty Ballerinas
Economia
Empresari.
Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci…
Enric Sabater i Bonany
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Aventurer, home de negocis i secretari de Salvador Dalí.
De jove es guanyà la vida amb ocupacions diverses fotògraf, periodista, xofer, futbolista, agent de viatges i aviador El 1968 en ocasió d’una trobada amb Salvador Dalí per a un reportatge, esdevingué assistent personal del pintor durant dotze anys, i en fou l’home de confiança per a una gran diversitat de tasques, entre d'altres, l’establiment de la primera botiga d’objectes dalinians Finalment, el 1981 trencà amb el matrimoni Dalí per causes poc conegudes, bé que continuà difonent l’obra i la figura del pintor a través de l’organització d’exposicions, l’edició de catàlegs i…
teletreballador | teletreballadora
Economia
Persona que realitza una activitat professional des de casa seva amb un ordinador connectat al centre de treball per al qual treballa.
La forta implantació de les tecnologies de la informació ha estès la figura de la persona que treballa sense necessitat de desplaçar-se al lloc de feina, simplement connectada per via telemàtica El 1999 hi havia a Espanya uns 357 000 teletreballadors, davant dels més de dos milions d’Alemanya i el Regne Unit o més d’un milió a Holanda A Catalunya aquest sistema de treball encara no és gaire habitual, però es va difonent, ja que proporciona un avantatge de reducció de costs per a les petites i mitjanes empreses Des dels sindicats s’ha advertit dels riscs que comporta la seva manca…
Josep Bonafont

Josep Bonafont
© BUperpignan (CC BY-SA 4.0)
Literatura catalana
Poeta, conegut pel pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles.
Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models…
,
Ljudmila Aleksejeva
Política
Activista pels drets humans russa.
Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la Unió Soviètica en matèria de drets humans El 1977 fou expulsada de la…
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent…
braç fals
Hidrografia
Braç de riu que, bon punt s’ha separat del curs principal, no torna a reunir-s’hi, sinó que es perd, filtrant-se, esgotant-se o difonent-se en una àrea pantanosa.
escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…
Vall de Cardós

Vista del nucli de Ribera de Cardós (Vall de Cardós)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…