Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat d’un document per l’examen…
relacions diplomàtiques
Dret internacional
Relació oficial que dos estats o governs estableixen o mantenen entre ells mitjançant llurs representants diplomàtics.
Els òrgans centrals d’aquesta relació són els caps d’estat i els ministres d’afers estrangers, i els òrgans exteriors són els agents diplomàtics i els cònsols
extraterritorialitat
Dret internacional
Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.
Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació
ad referendum
Dret internacional
Locució que significa ‘condicionat a una consulta’.
Utilitzada especialment en els convenis diplomàtics per a indicar que un conveni és acceptat en principi, però que queda condicionat a la ulterior ratificació del govern representat pel funcionari acceptant
Enric Gaspar i Rimbau
Teatre
Dramaturg.
Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890
Manuel Payno y Flores
Literatura
Novel·lista mexicà.
Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847 Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novella fulletonesca El fistol del diablo 1845-46, El hombre de la situación 1861, Tardes nubladas 1871 i Los bandidos de Río Frío 1890
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
John Bourchier
Història
Erudit anglès, conegut també per lord Berners.
Ocupà importants càrrecs diplomàtics al servei d’Enric VIII Traductor de les Chroniques de Jean Froissart 1523, de l' Huon de Bordeaux 1534, del Libro áureo del emperador Marco Aurelio d’Antonio de Guevara 1535, etc Hom el considera un dels mestres de la prosa anglesa del seu temps
plenipotència
Dret
Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres.
La redacció de la plenipotència ha d’ajustar-se a les formalitats vigents en els països respectius La plenipotència es presenta en començar a exercir una missió diplomàtica i habilita els diplomàtics per a acreditar, en llur missió, llur capacitat jurídica per a contractar i obligar-se en nom del propi estat
Miguel Antonio de la Gándara
Història
Polític castellà.
Eclesiàstic, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i, a Roma, preparà, com a secretari del cardenal Portocarrero, el concordat del 1753 amb la Santa Seu Per encàrrec de Ferran VI escriví uns Apuntes sobre el bien y el mal de España 1765 Acusat de participar en el motí de Squillace 1766, fou processat i empresonat a Pamplona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina