Resultats de la cerca

Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’…

L’ús de les directives és útil per a escriure programes capaços d’executar-se en entorns diferents, ja que permeten consultar, en el moment de la traducció del codi font, els paràmetres de l’entorn d’execució, i decidir en conseqüència quin és el fragment de codi que cal utilitzar i traduir En alguns casos les directives són interpretades i executades directament pel compilador o el muntador, mentre que en d’altres requereixen la presència d’un precompilador

Com a conseqüència de l’efecte directe del dret comunitari, les directives poden ser invocades pels particulars contra l’estat membre, fins i tot en els casos en què no han estat transposades, si el seu contingut es pot aplicar de forma immediata

Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990

 La Llei 25/2011, d’1 d’agost, transposa al dret intern diverses mesures establertes en directives europees dirigides a reduir el cost de funcionament i d’organització de les societats de capital i suprimeix algunes diferències entre les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada, com l’aplicació del mateix règim de dissolució per inactivitat, la unificació del règim jurídic dels liquidadors o la possibilitat que les societats anònimes també puguin introduir causes d’exclusió d’accionistes en els seus estatuts

Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…

Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de…

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres,…