Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
discordança
Geologia
Relació entre estrats superposats i sedimentats amb un interval de temps de separació en el qual hi hagué moviments orogènics, epirogènics, forta erosió o discontinuïtat en la sedimentació de les capes.
Hom pot distingir diverses classes de discordança aconformitat , si les roques de la base no són estratificades, com les roques cristallines, discordança angular , si les roques basals són estratificades però els plans d’estratificació formen angle amb els de les capes superiors, disconformitat, i pseudoconformitat o paraconformitat , si ambdues sèries són paralleles però la superfície que les separa és difícilment visible
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança
fossilització del relleu
Geomorfologia
Recobriment d’un relleu per sediments.
La fossilització implica que, després d’una etapa de formació d’un relleu, en segueix una altra de subsidència, amb emplenament de sediments que cobreixen el relleu primitiu, i encara una altra d’epirogènesi o aixecament, després de la qual s’inicia l’exhumació de la coberta sedimentària Hom pot deduir el relleu fòssil a través de la discordança entre el relleu primitiu i els estrats nous dipositats
parafonia
Patologia humana
Trastorn de la fonació caracteritzat per la discordança en l’emissió dels sons.
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra…
conflicte
Psicologia
Situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes.
Hom en distingeix tres tipus apetència-apetència, aversió-aversió i apetència-aversió En el darrer cas, el mateix objecte té alhora dues pulsions de sentit contrari desig sexual, per exemple, reprimit per raons morals o per por Hi ha una sèrie de mecanismes psicològics per a resoldre els conflictes sublimació, repressió, desplaçament, etc Quan fallen, es produeix neurosi A causa de l’aprenentatge, l’educació i les influències socials, objectes que crearien situacions pulsionals esdevenen avorribles
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…
acordança
Geologia
Contacte paral·lel entre dues o més unitats geològiques separades per una discordança estratigràfica o bé per l’efecte dels processos tectònics que afecta dues unitats geològiques inicialment discordants.
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…