Resultats de la cerca

Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…

L’escriptor més fecund del s XIV, en les seves obres, sobretot a Reci besední ‘Discursos de les vigílies’ i Reci nedelní a svátecní ‘Discursos dominicals i festius’, criticà l’autoritat eclesiàstica, la credulitat en els miracles, etc, i exposà tesis semblants a les de Wycliffe, que el fan un precursor dels hussites i de la Reforma

Esclau, secretari, conseller literari i amic fidel de Ciceró, n'obtingué la llibertat i en publicà nombrosos discursos i cartes És autor d’una Vita Ciceronis i del tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae El seu nom és associat a les notes tironianes , a causa de l’ús que en féu en la transcripció dels discursos de Ciceró, bé que d’altres com Enni el precediren en l’ús taquigràfic

Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies,  Fundació…

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català…

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón 1768 i El comercio de granos mitigado 1795

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu…