Resultats de la cerca

Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues últimes edicions…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995 Herois d’Azània…

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix

Fill del cèlebre muralista Mario Orozco Rivera, amplià la seva formació al Círculo de Bellas Artes de Madrid, explorant l’ús del vídeo, la fotografia, l’escultura, el dibuix i la installació El seu treball juganer proposa una desestabilització de la identitat dels objectes quotidians, en lloc de la creació de noves formes Ha rebut diverses distincions, com la Sección Espacios Alternativos al Salón Nacional de Artes Plásticas a Mèxic 1987 i el premi alemany BlueOrange 2006 Les seves obres s’han exhibit a la Biennal de Venècia 1993, 2003 i 2005, a Documenta X 1997, Documenta XI 2002 i al MoMA…

Té la finalitat de promoure la recerca sobre les societats de l’antiguitat clàssica i altres pobles relacionats amb aquestes, com també la formació avançada en arqueologia del món clàssic Publica la sèrie ‘Documenta’, dedicada a estudis monogràfics, de la qual fins el 2005 aparegueren dos volums El seu primer director fou Josep Guitart Duran Des de la seva creació, l’ICAC ha especialitzat la seva actuació en funció de les quatre línies de recerca arqueologia de la ciutat antiga arqueologia del paisatge, poblament i territori instrumentum domesticum, materials i comerç en el món antic, i…

Durant els anys setanta realitzà performances multimèdia en les quals treballava amb música, dansa i vídeo La seva obra neix de la confluència de dos àmbits les arts plàstiques i els texts literaris i filosòfics Inicialment manipulava materials i sons L’any 1993 presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Georges Pompidou de París, en la qual es mostraven les seves installacions, les bandes de vídeo i els texts que formen part del seu treball, que es projecta als murs de la sala que envolta l’espectador, o bé a través de projectors que mediatitzen la recepció de l’obra…

Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673

L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860

Arxiver episcopal, collaborà en Lluch i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana És autor d' Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So'n Torrella de Santa Maria 1958 i els reculls documentals Miscelánea tridentina maioricense 1946 i Documenta regni Majoricarum 1945

Publicà centenars de documents en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lulliana , molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca Publicà, en collaboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum 1944