Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Eduard Olivella i Falp
Fotografia
Fotògraf.
Estudià enginyeria i història de l’art Fou professor de fotografia a l’Escola Massana de Barcelona 1976-77 i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya Professionalment feu fotografies d’art i d’illustració El seu arxiu, format per 50000 fotografies que documenten la vida cultural de la Ciutat Comtal des de la dècada de 1960 fins al principi del segle XXI, ingressà a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona 2015
fauna de Jehol
Paleontologia
Ecosistema fòssil procedent del nord-est de la Xina i que data del Cretaci inferior, fa entre 133 i 120 milions d’anys.
El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes, bivalves, ostracodes, insectes, peixos,…
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
arqueoparasitologia
Arqueologia
Branca de l’arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits en el registre arqueològic i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren.
La recuperació d’aquesta informació és factible, sobretot, quan es conserven restes de copròlits o de teixits tous momificats, però també és possible obtenir informació de les anàlisis de sòls i, en el cas de certes infestacions com ara la tènia, en els ossos L’estudi d’aquestes restes proporciona informació sobre la dieta quan es tracta de paràsits associats amb determinats aliments, l’entorn ecològic, sobre la mobilitat humana quan apareixen fora del seu abast habitual, les condicions higièniques i sanitàries, la presència d’animals domèstics i, en termes més generals, sobre les activitats…
Aspàsia
Història
Oradora grega.
Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat de l’època, que incloïa…
Josep Brangulí i Soler
Fotografia
Fotògraf.
S'inicià en la fotografia al tombant de segle, i esdevingué un dels primers fotoperiodistes professionals a Catalunya Començà publicant les seves fotografies en revistes illustrades com ara Cu-cut , La Hormiga de Oro , La Ilustración Española y Americana , Nuevo Mundo i al final de la primera dècada del segle XX començà a collaborar a la premsa diària catalana La Vanguardia , Diario de Barcelona , La Tribuna , La Noche , El Noticiero Universal , i més endavant amplià l’activitat treballant com a corresponsal a Barcelona de l’agència Prensa Española ABC , Blanco y Negro , Campeón , etc Des…
Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Format al seminari vigatà, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal Ordenat de sacerdot 1896, restà absolutament vinculat a l’obra del Museu, del qual fou nomenat conservador el 1898 deixà descrits en les Memòries anuals del museu els objectes que anava adquirint constantment La finalitat de documentar-les li creà aviat un mestratge que s’estengué als camps de l’arqueologia, de l’art i de la història per la rigorositat del mètode que s’imposà en la interpretació dels fets La publicació de Nocions d’…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…
Bonastre

Vista general del poble de Bonastre (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el…
Montoliu de Lleida
Montoliu de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat al sector meridional del pla de Lleida i limita amb els municipis de Lleida al N, Albatàrrec a l’E, Alfés al SE, Sunyer al SW i Sudanell a l’W S'estén al marge esquerre del Segre i s’allargassa vers el S fins a la riba dreta del riu de Set, que forma en part el límit sud-occidental Travessen el sector planer proper al Segre el canal d’Urgell que desguassa en aquest riu dins el terme, l’antiquíssima séquia de Torres i el canal de Seròs És ací, a la zona alluvial fèrtil propera al riu, on es localitza el regadiu La part meridional del terme, accidentada pels…