Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Escola Platònica de Cambridge
Filosofia
Grup de filòsofs de Cambridge, d’inspiració neoplatonicoplotiniana, que al segle XVII crearen un corrent de pensament d’influència decisiva sobre el puritanisme anglès i la filosofia nord-americana en general.
Tot cercant de superar el dualisme cartesià, l’escola subratllà l’aspecte espiritual del món orgànic, dotant la natura d’esperit ànima del món En són representants destacats N Culverwell 1615-50, R Cumberland 1631-1718 i, sobretot, H More 1614-87, R Cudworth 1617-88 i J Smith 1618-52 Fou contra l’innatisme de l’escola que reaccionà enèrgicament J Locke en el seu Essay del 1690
Julius Schnorr von Carolsfeld
Pintura
Pintor alemany.
Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887
Jean-Michel Basquiat
Pintura
Pintor nord-americà.
De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement dels corrents…
targeta gràfica de vídeo
Electrònica i informàtica
Targeta que es connecta en la placa base i permet convertir els senyals elèctrics que provenen de l’ordinador en informació visualitzable en el monitor.
Hi ha diferents estàndards de vídeo, com la VGA, que la targeta compleix i que en determinen aspectes com la resolució màxima o la profunditat del color També hi ha diferents estàndards de connexió amb la placa base, com l’AGP Les targetes solen disposar d’una memòria RAM per a emmagatzemar localment la informació gràfica que s’ha de representar en aquest cas, el rendiment de la targeta augmenta amb la quantitat de memòria que incorpora Algunes targetes disposen d’acceleració gràfica aquesta s’aconsegueix dotant-les de processadors especialitzats en l’execució d’instruccions…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
repetició
Retòrica
Figura de dicció que consisteix a repetir un mot o un grup de mots al començament de dues o més clàusules, dotant d’un cert èmfasi l’expressió.
titella

Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són transportats i…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
Mollerussa
Mollerussa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap comarcal del Pla d’Urgell, a l’extrem E de la comarca, situat al centre del pla d’Urgell.
Situació i presentació Fins el 1988 aquest municipi formava part de la comarca del Segrià El municipi limita al N amb el Palau d’Anglesola, a l’E amb el de Golmés, al S amb el terme de Miralcamp, al SW amb Torregrossa i a l’W amb Fondarella Les terres de Mollerussa formen part, com les de la resta de la comarca, d’una plana de terrenys sedimentats a l’època terciària en estrats allargassats, que han romàs horitzontals i que són la causa de la característica configuració morfològica d’aquestes terres El terreny de Mollerussa es caracteritza per ser pla, amb altituds que oscillen entre els 240…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…