Resultats de la cerca

Correspon al mot hebreu, Kābōd, que implicava en un principi la idea de solidesa i de valor i, en l’Antic Testament, era sinònim de riquesa i èxit La doxa designa el contingut de la revelació divina i es manifesta en moments determinats en la història de la salvació, enmig de prodigis extraordinaris o en ocasió de càstigs divins El seu doble aspecte, l’humà i el majestuós, es correspon amb la doble concepció jahvista d’un Déu transcendent o omnipotent, per un cantó i, per l’altre, d’un Déu humil, humà i proper als homes En el Nou Testament la doxa té el sentit d’…

En la filosofia clàssica el terme es contraposa al concepte de veritat, de certesa, etc, i designa el caràcter relatiu o deficient del coneixement humà ordinari

Vinculat intrínsecament a la doctrina platònica del món intelligible, en contraposició al món de la realitat sensible, el concepte filosòfic d’opinió o dóxa ha derivat en el sentit de significar un tipus peculiar d’afirmació tant més propera a la ciència com més probables siguin les raons en què es fonamenta i en la qual resta sempre oberta la possibilitat que l’afirmació contrària sigui la veritable

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…