Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
moliner de draps
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia cura de netejar els draps d’impureses, adobar-los amb terra de molí, rentar-los i estirar-los, operacions que feia al molí draper.
Estava sota la dependència d’un paraire
mercader de draps
Història
Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana tant del país com de l’estranger.
No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…
apuntador de draps
Història
Obrer encarregat de prendre anotacions de les peces de draps que sortien del país, i que, a més, tenia cura de plegar-les i àdhuc de cosir-ne els farcells.
En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador
Hala dels Draps
Porxada oberta, per a la contractació i la mostra de mercaderies, prop de la llotja de mercaders de Barcelona.
A la part alta hi havia la sala del tribunal del consolat de mar el 1514 la ciutat inicià la construcció, sobre l’Hala, d’una sala d’armes, que no fou acabada fins al final del s XVI Era considerada, a l’època, un dels edificis notables de l’arquitectura civil de Barcelona
paper de fil
Paper de fil de lli
Tecnologia
Química
Paper fet amb draps, principalment de lli, emprat en edicions de luxe.
draper | drapera
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…
abaixador | abaixadora
Operari que abaixa els draps.
Esteve Canals i Guerau
Botiguer de draps i fabricant.
El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits Vers el 1738, associat amb Antoni Serra Antoni Serra i Companyia, installà prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la península Ibèrica Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet La societat disposava el 1741 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger El 1746 l’ajuntament li concedí l’ús d’un…