Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
eclecticisme
Filosofia
Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.
Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta
eclecticisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica desenvolupada al segle XIX que barreja elements estilístics diversos.
Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX
eclèctic | eclèctica
Revista Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal, fundada el 1909.
Editada per BBaixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní collaboradors destacats, com JMLopez-Picó, JLleonart, JBofill i Mates, Prudenci Bertrana, Agustí Calvet, Pompeu Gener, Narcís Oller, Mde Montoliu i Rafael Marquina No aconseguí de mantenir-se i desaparegué el mateix 1909
La Libre Esthétique
Art
Societat artística belga fundada el 1893 a Brussel·les per Octave Maus, que, a través d’ella, esdevingué gairebé el dictador de l’art belga del seu temps.
Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914
Fermín Cabal
Teatre
Autor i director castellà.
Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995
Giovanni Pietro Bellori
Arqueologia
Tractadista d’art i arqueòleg italià.
La seva obra Vite de’ pittori, scultori ed architetti moderni 1672, escrita amb un criteri selectiu, no es limita als artistes italians Atacà el naturalisme caravaggiesc i el manierisme, i defensà un terme mitjà entre la idea i la natura, actitud que identificà amb l’eclecticisme d’Annibale Carracci, considerat per ell l’autèntic hereu de la grandesa de Rafael
Arturo Mélida y Alinari
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor i pintor.
La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla
Pelai Martínez i Paricio
Arquitectura
Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc
Teatre Experimental Català
Teatre
Formació teatral fundada a Barcelona el 1962.
Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina