Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Tusquets Editores
Editorial
Editorial fundada el 1969 a Barcelona per Òscar Tusquets i Beatriz de Moura, que n’ha estat la directora literària des de la fundació.
D’ençà de la fundació l’editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intellectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals Ha publicat autors com Milan Kundera, John Updike, Washington Irving, Thomas Pynchon, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Jorge Semprún, Almudena Grandes o Haruki Murakami El 1977 patí una crisi que superà transformant-se en societat anònima i amb l’entrada d’Antonio López Lamadrid com a director comercial Amb filials a Mèxic i a l’Argentina, entre el 1995 i el 2000 es lligà als grups…
Editorial Balmes
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1926 per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana.
Després de la guerra de 1936-39 passà a dependre de la Fundació de Cultura Religiosa, que absorbí les activitats editores del Foment, reduït només a obra pia Les seves publicacions han servit la pietat popular i la litúrgia, i algunes, com la dels Evangelis, han assolit tiratges de centenars de milers d’exemplars Edita també colleccions de la Biblioteca Balmes i, conjuntament amb l’Abadia de Montserrat, és l’editora oficial dels texts litúrgics en català
Jesús Blasco i Monterde
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti
Coordinadora de Mitjans
Grup de comunicació constituït el juny del 2001.
Resultat de l’aliança de les empreses editores dels diaris Diari d’Andorra , Diari de Balears , El 9 Nou , El Punt , El 3 de vuit , L’Hora del Garraf , Regió 7 , Segre i el diari electrònic VilaWeb Entre les seves iniciatives cal esmentar la creació d’ El 9 Esportiu de Catalunya i el rellançament de les revistes Dossier Econòmic i el setmanari Presència Dirigit pel director general d’ El Punt Joan Vall i Clara, a causa de les desavinences entre els socis, deixà d’operar de fet l’any 2008
teletip
Telecomunicacions
Aparell de telegrafia ràpida, amb impressió simultània, a l’aparell receptor, del missatge transmès.
El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip a gran escala…
Francesc Arnó i Villaderams
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill…
Grupo Anaya SA
Editorial
Grup editorial espanyol creat el 1988, a partir d’Ediciones Anaya, fundada el 1959 a Salamanca per Germán Sánchez Ruipérez.
Dedicat inicialment al llibre de text, impulsà posteriorment colleccions literàries Càtedra, 1973, de ciències humanes i divulgació científica Pirámide, 1973 Eudema, 1986, dirigida al sector universitari i s’introduí en el mercat de les altres llengües de l’Estat Ediciones Xerais, 1979 Editorial Barcanova , 1980 Haritza, 1996 el 1985 creà Ediciones Algaida, especialment dirigida al mercat andalús Els anys vuitanta inicià una política d’absorció d’altres editorials, entre d'altres, Tecnos 1981, Biblograf 1985 i Alianza Editorial 1989, a més de l’adquisició d’editores…
Ruperto Chapí y Lorente
Ruperto Chapí y Lorente
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
A dotze anys ja dirigí la banda de música de Villena Estudià a Madrid 1867, on dirigí una banda militar Obtingué una plaça de pensionat a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma amb la seva òpera Las naves de Cortés 1874 hi compongué diverses obres i escriví Monografía de las obras de autores españoles que existen en la Capilla Sixtina, així com l’òpera Roger de Flor 1878 i una Sinfonía en re menor 1879 Retornà a Madrid i es dedicà a la sarsuela, amb obres com La Tempestad 1882, La Bruja 1887, El rey que rabió 1891, El tambor de granaderos 1894, La revoltosa 1897, El puñao de rosas 1902…
Fidel Miró i Solanes
Política
Activista polític i editor.
De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de Ediciones UDE i fundà…
Josep Subirà i Puig

Josep Subirà i Puig
© Fototeca.cat
Música
Musicòleg.
Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar, simultàniament, piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina i dret a la universitat Tot i que es llicencià en dret 1904 i es doctorà 1923, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors Del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove…