Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
efectes
Béns, roba, estris, etc, especialment els que serveixen per a l’exercici d’una professió.
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la mort
apesantor

Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de…
Reyes Abades
Cinematografia
Creador d’efectes especials.
D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors…
rufagada

Efectes d’una rufagada, a Vilassar de Mar (2009)
© Xevi Varela
Stan Winston
Cinematografia
Dissenyador d’efectes especials i maquillador nord-americà.
Estudià pintura a la Universitat de Virgínia El 1968 anà a Hollywood per a iniciar una carrera d’actor, però un any més tard ingressà com a aprenent al Departament de maquillatge dels Estudis Walt Disney, on es formà fins el 1972 Aquest any debutà en el telefilm Gargoyles Posteriorment, els seus maquillatges i efectes especials el convertiren en un referent del cinema fantàstic i de ciència ficció de Hollywood Obtingué tres Òscar als efectes especials al llarg de la seva trajectòria Aliens 1986 i Terminator 2 Judgment Day 1993 de James Cameron, i Jurassic Park 1994…
farmacovigilància
Medicina
Seguiment de tractaments farmacològics amb la finalitat d’avaluar i constatar els efectes secundaris i adversos.
Atès que en els estudis previs a la comercialització d’un fàrmac participen un nombre reduït de persones voluntàries, en el moment de la comercialització el coneixement dels possibles efectes indesitjables és limitat i es fa necessari un seguiment que identifiqui nous efectes no observats en la fase d’experimentació i que n'avaluï el risc per poder informar els professionals mèdics
Ray Harryhausen
Cinematografia
Tècnic nord-americà en efectes visuals cinematogràfics.
Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms 1953,…
centre vèlic
Transports
Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació.
El punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre una vela és considerat coincident amb el centre de gravetat de la dita vela
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina