Resultats de la cerca

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

És l’antítesi de l'asura, déu ancià, gelós i egoista El triomf del culte dels deva sobre el dels asura fou de conseqüències incalculables en la història de l’espiritualitat hindú La noció budista dels deva , d’altra banda, s’aparta notablement de la tradició hindú antiga

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses batalles, episodis a la rereguarda, disquisicions filosòfiques sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història, penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual…

Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència Ha publicat…

Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…