Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
electròfon
Música
Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics.
Hom els classifica en instruments electromecànics , en els quals les vibracions són d’origen mecànic i poden ésser transformades posteriorment en vibracions electromagnètiques, i en instruments electrònics , en els quals el so és produït per un oscillador
electròfon
Electroacústica
Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics.
És format per un tocadiscs, un amplificador i un altaveu
tocadiscs

tocadiscs
(CC0)
Electroacústica
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics.
És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat…
piano electrònic
Música
Instrument electròfon proveït d’oscil·ladors i accionat mitjançant un teclat.
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els amplificadors…
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument