Resultats de la cerca

També és anomenat accent d’insistència, emfàtic, retòric o bé expressiu

Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic

Amb una escriptura pròpia alfabet siríac , tingué com a centre la ciutat d’Edessa, a l’Osroene, i es difongué per tots els territoris de l’antiga Síria, especialment la Síria septentrional i la Mesopotàmia Gràcies a l’expansió missionera de l’Església Siríaca oriental o nestoriana, coneguda també per Església Caldea , el siríac arribà a l’Àsia central s’han conservat inscripcions del segle VII i fins a les regions de l’actual Pequín, com també a les costes del Malabar, a l’Índia del SW En retrocés davant la llengua dels dominadors àrabs, acabà desapareixent, pràcticament, al segle XIV i, a…

Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim, que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453

Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí

El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…

Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…