Resultats de la cerca

Iniciador del conceptisme, la seva obra, de fons religiós, manipula equívocs allegories enigmàtiques i figures similars Conceptos espirituales 1600, Los juegos de la Noche Buena en cien enigmas 1611 i Epigramas y hieroglíficos

Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa…

És autor dels drames La nuit de Valognes 1991, Le visiteur 1993, premi Molière Golden Joe 1995, Variations énigmatiques 1996, Le Libertin 1997, Hôtel des deux mondes 1999, Petits crimes conjugaux 2003, La Tectonique des sentiments 2008 i Le Bossu 2008, entre d’altres Ha adaptat obres de Gubariev, Shakespeare i Les noces de Fígaro de Mozart En narrativa ha publicat les novelles La secte des egoïstes 1994, premi Arras, L’Évangile selon Pilate 2000, La Part de l’autre 2001, Lorsque j'étais une œuvre d’art 2003, Guignol aux pieds des Alpes 2002, Odette Toulemonde et autres histoires 2006, La…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella…

Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien estat situades…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…