Resultats de la cerca

De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la  guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…

Fou un intèrpret i ensenyant de renom a París en 1790-97, i la seva òpera Romeu i Julieta 1790 obtingué un èxit remarcable S'establí posteriorment a Peterburg, on dirigí l’orquestra de la cort Compongué set concerts per a piano i una seixantena de sonates per a violí

Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins el 1900 Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila Collaborà al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio Retornat a la península Ibèrica, encara continuà ensenyant a Àvila Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única , que no arribà a ésser publicat

La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’organització…

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i, sobretot,…

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les…

Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període…