Resultats de la cerca

Serví de model a la creació de la CAMPSA Des de la seva reorganització impulsà la pràctica d’acords a nivells d’estat per trencar el control monopolístic del mercat mundial del petroli, a mans de grans companyies multinacionals Té una estructura de holding , amb nombroses filials en diversos sectors petrolier AGIP, del gas Snam, químic AGIP, nuclear AGIP nucleare, construccions mecàniques Nuovo Pignone, enginyeria Snam Progetti i, darrerament, tèxtil Lanerossi El 1981 creà conjuntament amb l’empresa nord-americana Occidental Petroleum Corporation el grup químic Enoxy És present a l’Estat…

Marxà a Amèrica i s’establí a Cuba el 1831 Es dedicà al cultiu del tabac i el 1845 fundà la fàbrica de cigars La Flor de Tabacos Partagás que era continuadora d’una altra fundada per Joan Conill i Pi Empresari emprenedor, també inicià negocis en el ram de la destilleria del rom Integrat a les activitats i vida dels catalans residents en aquest país, fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya 1866-67 Arran de rivalitats comercials, morí d’un tret en una baralla El seu fill Josep Partagàs i Puig heretà i continuà els negocis paterns, però tampoc tingué sort, ja que…

Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes

A l’antiguitat fou seu de nuclis de població etrusca importants Populònia, Vetulònia, Tarquínia, etc, però gradualment declinà i s’anà convertint en una zona infecta de paludisme, inhòspita i malsana Els grans ducs de Toscana iniciaren l’obra de bonificació i de recuperació del territori, i actualment, després de la creació de l’Ente per la Colonizzazione della Maremma, el terreny ha estat guanyat per a l’agricultura, i hi ha crescut considerablement la població

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i personatges…

Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale Uninettuno…

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…