Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
entonació
Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’…
entonació
Música
Manera en què la veu humana emet una nota.
Hom l’anomena justa quan la nota té l’altura exacta prevista, i falsa quan és més alta o més baixa
entonació simètrica
Lingüística i sociolingüística
Entonació característica d’aquelles construccions que es componen d’una seqüència amb anticadència final seguida d’una altra seqüència amb cadència final, com ara Si vols la pau, prepara la guerra.
entonació asimètrica
Fonètica i fonologia
En la terminologia de S. Karcewsky, ruprtura de la corba melòdica normativa, i a vegades de l’ordre sintagmàtic, en qualsevol emissió fònica per tal de destacar emfàticament algun element significatiu d’aquella emissió.
N'és un exemple ‘no volia veure ningú, deia’, en comptes del que seria més normal ‘deia que no volia veure ningú’
camp d’entonació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt limitat de freqüències dins el qual es realitza oralment una llengua, amb el benentès que la localització absoluta en una escala freqüencial constant depèn de les característiques vocals de cada parlant.
Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels…
oració interrogativa indirecta
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa subordinada introduïda per una conjunció o un pronom interrogatiu o subordinant.
No sol tenir la marca de l’entonació
seqüència fònica
Fonètica i fonologia
Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
En moltes llengües hi ha fenòmens i trets fonològics que només funcionen distintivament a nivell de seqüència fònica, que forma, quant a l’entonació, per exemple, una unitat que alguns anomenen sirrema