Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
assentiment
Filosofia
Adhesió de la intel·ligència a una proposició o percepció.
És un acte que forma part del judici, en tant que és reconeixement o acceptació de la veritat enunciada per aquest
fixisme
Biologia
Teoria segons la qual les espècies vivents són formes estàtiques i immutables en el passat i en el futur.
Fou enunciada per Carl von Linné, i fou acceptada àmpliament, fins a mitjan s XIX, que fou desbancada per l’aparició del darwinisme
fons de salaris
Economia
Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.
El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari
Edward West
Economia
Economista anglès.
Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
l’art per l’art
Art
Actitud que defensa la validesa de la finalitat de l’art per ell mateix, enfront dels diferents tipus de compromís o d’alienació.
Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes
postulat d’Euclides
Matemàtiques
Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides, que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves geometries, per…
generació espontània
Biologia
Teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica.
A través de la història de la biologia, aquesta teoria ha estat enunciada i discutida amb l’ajut d’investigacions molt diverses i a diferents nivells de l’organització vivent A la fi del s XIX, Pasteur demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent omne vivum e vivo La generació espontània resta com una possibilitat que tingué lloc en el passat, però que fins ara no ha pogut ésser observada a la natura ni reproduïda amb tècniques experimentals
palanca
A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del…