Resultats de la cerca

Contribueix a l’emmagatzematge i a la maduració dels espermatozoides

És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…

En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent

En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els…

És l’òrgan excretor dels amfibis, de la majoria de peixos i de l’embrió dels vertebrats superiors És anomenat també cos de Wolff En l’embrió de l’home és compost d’un tub llarg a la part inferior de la cavitat somàtica, el desenvolupament del qual forma el cap de l’epidídim, el conducte deferent i el conducte ejaculador en l’home, i l’epoòfor en la dona A la part més dorsal del conducte es forma el ronyó definitiu o metanefre

En l’home, després d’un període d’incubació de 2 a 10 dies, es presenta una uretritis amb secreció primer serosa i després mucopurulenta la micció és dolorosa El procés es pot estendre a la pròstata, a les vesícules seminals i a l’epidídim En la dona, la blennorràgia acostuma a ésser menys aparatosa que en l’home i molt sovint passa totalment desapercebuda Els punts més freqüentment afectats són la uretra i el coll uterí La uretritis, després d’una incubació igual a la de l’home, es manifesta per disúria, per una secreció purulenta escassa i gairebé sempre es complica amb símptomes d’…

Té una grossa túnica muscular que és la responsable del desplaçament dels espermatozoides per l’interior