Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
equilibris puntuats
Paleontologia
Model evolutiu proposat durant la dècada dels anys setanta pels paleontòlegs nord-americans Stephen J. Gould i Niles Eldredge.
Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes al registre…
fer equilibris
Arts de l'espectacle (altres)
Fer moviments estranys, contorsions o adoptar posicions forçades per no perdre l’equilibri.
Larisa Semjonova Latynina
Gimnàstica
Gimnasta russa.
Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…
Jannik Bjerrum
Química
Químic danès.
Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats
Kimberly Zmeskal
Gimnàstica
Gimnasta nord-americana.
Campiona del món individual l’any 1991 a Indianapolis i campiona mundial amb exercicis a terra i a la barra d’equilibris el 1992 Millor esportista dels EUA el 1991 i favorita en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, només guanyà la medalla de bronze per equips i quedà desena
ajustament estructural
Economia
Política econòmica de reforma dels desequilibris d’una economia, d’un sector o d’una variable macroeconòmica, produïts pel creixement, els canvis en la demanda i les irregularitats concurrents.
Pretén d’assimilar els canvis, reestablir els equilibris i assuaujar-ne les conseqüències socials Dotat de modalitats diverses segons el nivell de desenvolupament de l’estat, l’objectiu de l’ajustament és incrementar l’eficiència, la flexibilitat i el dinamisme de l’economia Els organismes internacionals FMI, OCDE, BIRD, BERD en són els promotors i cooperadors
André Mayer
Biologia
Fisiòleg.
Doctor en medicina, fou professor a la facultat d’Estrasburg 1919 Feu investigacions sobre temes diversos com ara l’estructura i la natura colloidal del protoplasma, els equilibris fisicoquímics en les cèllules vives, la regulació tèrmica en els organismes i els efectes fisiològics dels gasos de combat Fou un dels fundadors de la FAO, de la qual esdevingué president executiu
Nadia Comaneci

Nadia Comaneci (1978)
© Tony Duffy/Allsport for Laureus
Gimnàstica
Gimnasta romanesa.
El 1975 guanyà el títol europeu a Skien Noruega Als Jocs Olímpics de Montreal 1976, fou proclamada la millor esportista de l’Olimpíada amb cinc màximes notes 10 i tres títols olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 assolí la medalla d’or en barra d’equilibris, la d’argent per equips i la de bronze en la classificació individual absoluta
química analítica
Química
Branca de la química que comprèn el conjunt de coneixements teòrics, principalment pertanyents al camp de la química física (equilibris en solució, equilibris heterogenis, electroquímica, espectroscòpia, etc), que constitueixen el fonament de l’anàlisi química.
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials,…