Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
lupus discoide
Patologia humana
Malaltia de la pell, de causa desconeguda, caracteritzada per plaques vermelloses, riques en ceratina, que en evolucionar deixa àrees de la pell atròfica.
Un 10% dels casos menen a un lupus eritematós sistèmic
tripanosomiasi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties produïdes pels tripanosomes, especialment de les dels èquids i bòvids (com ara la surra, el mal de malucs, la durina) i de les humanes.
Les més conegudes són la malaltia de la son o tripanosomiasi africana i la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana La malaltia de la son , causada per Trypanosoma gambiense i T rhodesiense i transmesa per la picada i la contaminació d’una mosca tse-tse infectada, es caracteritza per l’aparició d’un xancre d’inoculació eritematós, seguit de limfadenopaties generalitzades, esplenomegàlia, paroxismes febrils amb erupció cutània i, després del primer any, afectació del sistema nerviós central amb manca d’expressió facial, d’interès i d’activitat i pertorbacions neurològiques…
autoimmune
Immunologia
Dit de les malalties produïdes per fenòmens d’ autoimmunitat
.
La possibilitat d’existència de malalties autoimmunes és àmplia, car de fet, qualsevol teixit de l’organisme pot ésser subjecte de fenòmens autoimmunes Són malalties autoimmunes el lupus eritematós sistèmic, l’anèmia hemolítica autoimmune, algunes glomerulonefritis, etc
John James Pringle
Dermatòleg escocès.
Estudià a París, Viena i Berlín, i fundà el “British Journal Dermatology” Descriví el 1890 l’adenoma sebaci adenoma de Pringle , la limfangitis tubercular i l’actinomicosi 1895, el lupus eritematós 1900 i el pèmfig 1915 Publicà nombrosos articles
cloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic, antiprotozoari i antireumàtic, del grup de les 4-aminoquinolines, emprat en el tractament de la malària i d’algunes malalties autoimmunitàries.
És una substància que forma unes pólvores blanques, és inodora, amarga, sensible a la llum i molt soluble en l’aigua, però insoluble en èter, en alcohol i en cloroform És d’origen sintètic S’utilitza, per exemple, per al tractament del lupus eritematós sistèmic i de l’artritis reumatoide, i és emprada com a antimalàric per via oral
complement
Biologia
Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.
L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia…
col·lagenosi
Patologia humana
Denominació genèrica de determinades malalties del col·lagen o del teixit connectiu, anomenades també connectivopaties.
El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de manifestacions…
alopècia
Patologia humana
Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen.
Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida cremades, traumes,…
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial…