Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
roda
Història
Suplici que consistia a trencar els membres al condemnat, i de vegades també les costelles, i col·locar-lo lligat dalt d’una roda de carrossa posada horitzontalment, plantada a terra mitjançant un pal.
De vegades el reu era prèviament escanyat Usat a l’Alemanya medieval, fou introduït a França el 1534 Fou suprimit per la Revolució Francesa
Benet VI
Cristianisme
Papa (973-974), elegit per pressió de l’emperador Otó I.
Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus
Ǧa‘far al-Muṣḥafī
Història
Ḥāǧib de Còrdova des del califat d’al-Ḥakam II.
D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova
Esteve VII
Cristianisme
Papa (896 - 897).
Fou elegit pel maig del 896 féu jutjar el difunt papa Formós, en el famós Synodum ad cadaver del Laterà gener del 897 deposat per un tumult popular, fou empresonat pel maig del 897, i morí escanyat per l’octubre Per l’agost del 896 havia donat una butlla a Arnust, arquebisbe de Narbona, regulant la successió arxiepiscopal, aquesta sota control del metropolità això li permeté d’arranjar la successió de Servusdei, bisbe de Girona, davant Ermemir, posat pel rebel Esclua
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…
Aleix IV Àngel
Història
Coemperador bizantí (1203-04), fill de l’emperador Isaac II.
A la caiguda del seu pare 1195, fou empresonat pel seu oncle, Aleix III El 1202 s’escapà a Occident i s’entrevistà amb Innocenci III i el seu cunyat Felip de Suàbia Més tard s’alià tractat de Corfú, 1203 amb els caps de la quarta croada per tal que l’ajudessin a restablir el seu pare al tron en canvi d’incorporar-se ell mateix a la croada i de pagar una suma important Els croats, després de prendre per primera vegada Constantinoble 1203, reposaren Isaac II, nomenaren coemperador Aleix i exigiren el compliment de la prometença Aquest fet provocà una gran tensió entre llatins i bizantins i…
Almoster

Cal Llombart, d’on destaquen els balcons renaixentistes, al poble d’Almoster
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…