Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Sant Carles —d’on fou membre el 1801 i director d’arquitectura el 1825— i a la de Joaquim Martínez Autor de projectes urbanístics i de comunicacions Entre les seves obres sobresurten diverses esglésies al País Valencià, l’interior del Teatre Principal de València i les escalinates del passeig de Serrans 1830

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu…

A més de poesies catalanes, publicades a Lo Rat-Penat  i en part aplegades al volum Ensayos poéticos , escriví obres de teatre en castellà — Amor patrio, La judía en Argel  i Guillén Sorolla — i el sainet bilingüe  Escenas del bombardeo  1869

En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí

Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

En fou fundador i president Antoni MSbert i Massanet , i el motiu de la seva creació fou l’oposició de privilegis a les universitats confessionals 1928-29 Posteriorment s’uní a l’agitació republicana de 1930-31 esdeveniments de la facultat de medicina de Sant Carles, març del 1931 Organitzada federativament, la FUE de Catalunya i Balears fou presidida per Ricard Francesc Escrig, i entre els seus membres hi havia Joan Sales, Francesc Tosquelles i Josep MLladó

Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà…

El 1509 hi fou alçada l’església, ampliada el 1651 i el 1854

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…