Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…