Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
espiga
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües.
El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta
Joan Monné
Literatura catalana
Escriptor occità d’origen rossellonès.
Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige 1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892, Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…
,
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
quintana
Agronomia
Herba petita que creix a les voreres d’un camí i a les terres no llaurades i que fa una espigueta semblant a la de l’ordi però més fina.
agulla
Militar
Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un dels extrems, que era emprada en artilleria per a diferents usos, segons els quals rebia també el nom de gúbia, barrina, punta de diamant, espigueta, etc.
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…