Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
La Traviata
Música
Òpera, en tres actes, de G.Verdi, amb text de F.M.Piave (basat en La dame aux camélias, d’A.Dumas fill), estrenada a La Fenice de Venècia el 1853 (a Barcelona el 1855, i a Palma, Mallorca, el 1856).
Per primer cop Verdi tractà un assumpte contemporani i donà un èmfasi realista a la seva òpera, una de les més populars del món, considerada la iniciadora d’un canvi estilístic
Paul Delvaux
La ciutat de les sirenes , obra parasurrealista de Paul Delvaux (Art Institute of Chicago)
© B. Llebaria
Pintura
Pintor belga.
La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra
Pedro de Oña
Literatura
Poeta xilè.
Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
Annibale Carracci

La higiene de Venus (1605-1609), d’Annibale Carracci (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, el més important de la família Carracci.
Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular
valenciana prosa
Literatura
Expressió que apareix en alguns escriptors valencians de la segona meitat del s. XV.
Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques
Agnolo Bronzino
Retrat d’home jove , del pintor italià Agnolo Bronzino
© Corel Professional Photos
Pintura
Pseudònim d’Agnolo Allori, pintor de la segona generació del manierisme.
Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…
Senglar Rock

Cartell de Senglar Rock
Música
Festival català de pop-rock que se celebrava a l’estiu.
La primera edició se celebrà a l’agost del 1998 a Prades, organitzada per l’Associació Prades Pop-Rock Festival, la promotora de concerts RGB Management i la revista ‘Enderrock’, i reuní més de 6000 persones El Senglar Rock es convertí en el festival musical d’estiu de referència dels Països Catalans, donant cabuda preferencialment als grups i solistes d’expressió catalana En l’edició del 2000 es traslladà a Montblanc i obrí el ventall estilístic, amplià el nombre de jornades i, a partir del 2002, inclogué en el cartell grups procedents de l’Estat espanyol En l’edició del 2003…
Hans Memling
Pintura
Pintor flamenc d’origen alemany.
Deixeble de Rogier van der Weyden, la seva obra s’insereix dins les formes i les composicions del seu mestre, però amb un cert caire romàntic, mescla d’idealisme i de sentimentalisme S'establí a Bruges el 1464, on treballà fins a la mort La seva pintura, des d’un punt de vista estilístic, humanitzà, mitjançant la manera italiana, el sentit tràgic flamenc Hom destaca la seva habilitat com a retratista, com en el Tríptic de Guillaume Moreel 1484 Memling Museum, Bruges, i la seva línia idealitzada en la producció de tipus religiós, com en Les noces místiques de santa Caterina 1479…