Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Fons Estructurals de la Unió Europea
Economia
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea
.
Són quatre el FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional , l’FSE Fons Social Europeu, el FEOGA-O Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola , Secció Orientació i l’IFOP Instrument Financer d’Orientació de la Pesca Aquests fons es regulen a través del Marc d’Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos L’any 1997 representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea
Fons Estructurals de la Comunitat Europea
Economia
Instruments de les polítiques comunitàries, per al finançament d’inversions o despeses públiques, programats i gestionats per la Comissió Europea.
En són el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d’Organització i Garantia Agrícola i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional Reformats el 1988, tenen com a objectius prioritaris les àrees endarrerides i en declivi industrial, la desocupació, l’ocupació juvenil i la política agrícola comuna Altres instruments, amb vocació estructural, són la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer 1952 per a les regions carboníferes i siderúrgiques, el Banc Europeu d’Inversions 1958, i el Fons de Cohesió Social 1991, per als estats i regions endarrerits
dihidrocolesterol

Fórmules estructurals dels isòmers del dihidrocolesterol
©
Bioquímica
Nom de cadascun dels dos esterols isòmers derivats del colesterol
per hidrogenació del doble enllaç 5-6 ( colestan-3-ol
i coprostan-3-ol
), de fórmula empírica C 2 7
H 4 8
O.
Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol
gen operador
Biologia
Gen cap de fila dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
Mentre el gen operador és inhibit per un repressor, l’activitat dels gens estructurals resta blocada però així que l’operador és lliure, pot donar el senyal de represa de la síntesi de la proteïna
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic
repressor
Biologia
Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l’activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i enzims.
El repressor, que es forma en els ribosomes, s’uneix físicament a l’ADN al nivell del gen operador i li impedeix de formar l’ARN missatger corresponent El repressor no actua en presència d’una molècula anomenada inductor, que inactiva el repressor i permet que els gens estructurals de l’operó transcriguin l’ARN missatger
cumarina
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la cumarina.
Les cumarines són presents sovint a la natura en la pell de certs cítrics, en elgunes herbes i en les fulles de diverses verdures Molt blanquejants òptics sintètics en contenen en llur estructura, com, per exemple, el calcofluor SD 4-metil-7-dimetilaminocumarina
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’…
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina