Resultats de la cerca

La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…

Fou integrada pel canal de televisió Euskal Telebista fundat el 1982 i per les emissores radiofòniques Euskadi Irratia fundada el 1982, Radio Euskadi 1982 i Radio Vitoria 1984 Cobreix tot el País Basc El 1986 començà a emetre Euskal Telebista 2 Posteriorment, foren creats dos canals més de caràcter internacional ETB Sat 2001, i Canal Vasco 2002, destinat sobretot als teleespectadors d’Amèrica Pel que fa a les emissores de ràdio, s’hi afegiren Euskadi Gaztea i Radio EiTB Irratia 2001

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a…

Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes ECI el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979 Alcalde d’Arrasate 1979-83 i diputat general de Guipúscoa des del 1983, la crisi interna del seu partit i la caiguda de Carlos Garaikoetxea el portaren, el gener del 1985, a la presidència del govern basc, càrrec en el qual fou reelegit el 1990 i el 1994, encapçalant governs de coalició amb el PSOE i, en la darrera legislatura, també amb Eusko Alkartasuna Durant el seu mandat fou signat el pacte d’Ajuria Enea…

Sortí del 12 de desembre de 1936 al 27 de novembre de 1937 Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euskadi que publicava

Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi…

Estudià a París amb PLe Flem i MDupré Debutà al capdavant de l’Orchestre Symphonique de París 1938 fou titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1940-45, de la Cape Town Orchestra 1947-52 i, establert als EUA, de la San Francisco Orchestra 1954-64 El 1982 li fou encomanada la formació de l’Orquestra d’Euskadi Actuà com a director invitat a tot el món

El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva