Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
expectativa
Economia
Consideració de l’evolució previsible de certes magnituds econòmiques (com els preus, les preferències individuals o la situació econòmica nacional i internacional), segons la qual són determinades les decisions de produir, invertir, consumir, etc, presents i futures.
expectativa
Espera d’una cosa que hom creu que ha d’obtenir o que s’ha d’esdevenir.
ràtio preu-benefici
Economia
Ràtio de valoració d’empreses que serveix per a determinar si el preu d’unes accions és car o barat i que es calcula dividint la cotització d’una acció pel benefici net per acció.
Com més alt és el resultat, més inversors compraran els títols amb l’expectativa que en el futur obtindran més beneficis Determina quantes vegades el benefici net de l’empresa és contingut en el preu de l’acció
bé fideïcomès
Dret català
Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d’afavorir, successivament, els diversos hereus o legataris cridats.
Si és un fideïcomís universal, ço és, el que té per objecte total l’herència o una quota d’aquesta, l’expectativa de l’hereu fideïcomissari s’estén generalment a tota aquesta herència o quota Si és un fideïcomís particular o singular només són compresos en el gravamen fideïcomissari els béns objecte del llegat
venda en curt
Economia
Venda d’un actiu que no es posseeix, amb l’esperança de poder comprar-lo més barat abans de la data d’entrega.
És molt utilitzat als mercats de futurs i opcions per aquells que aposten per una baixada de preus Quan es tracta d’accions, l’inversor ha de demanar-ne prestades al seu intermediari amb l’expectativa de tornar-les en un termini després de comprar-les al mercat a un preu més baix El guany prové de la diferència entre la compra al mercat i el preu al qual s’obtingueren prestades També és coneguda per la denominació anglesa short selling
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell…
cronobiologia
Biologia
Estudi o càlcul de la durada de vida i dels condicionants per a prolongar-ne l’expectativa mitjana.
el Divuit de Juliol
Història
Data oficial de l’aixecament inicial de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Al Marroc, tingué caràcter estrictament militar a la metròpoli, els partits de dretes —Falange Española, carlins, Renovación Española i els militants més actius de les Juventudes de Acción Popular i de la CEDA— ajudaren les guarnicions, però sempre sota control militar Al Marroc l’aixecament es produí el dia 17 El 18 tingueren lloc els de Canàries, Sevilla —pern de la revolta a Andalusia—, Valladolid i Burgos el 19, els de Saragossa, Pamplona, Vitòria, Oviedo, Salamanca i Palma les guarnicions de Galícia s’aixecaren el dia 20 Als punts on fracassà, l’aixecament es produí el 19 Barcelona,…
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…
motivació
Filosofia
Psicologia
Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.
Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…