Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a…
efecte túnel
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi espontani de l’…
paranormal
Esoterisme
Dit del fenomen suposadament no explicable per les lleis conegudes de la natura o pels mètodes de les ciències naturals.
Cant espiritual
Poema de Joan Maragall, publicat dins Seqüències (1911) i compost entre l’octubre del 1909 i el febrer del 1910.
Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica La iglésia cremada i La ciutat del perdó , de la qual fou com la superació lírica Maragall cristianitzà la idea goethiana i nietzscheana sobre la bellesa del món i sobre la vida com a digna d’ésser viscuda Donant al poema la forma d’oració, demana a Déu que li inundi els sentits amb la seva pau per poder fruir del goig d’aquest món, a través dels ulls En la primera versió, probablement acabada pel novembre del 1909, veia la benaurança eterna, de la qual alguns instants de la vida són ja una mostra, dins els límits concrets…
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
Hans Küng
Cristianisme
Teòleg suís.
Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…
còlera
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae.
Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…