Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fagocitosi
Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
Ilja Iljič Mečnikov
Biologia
Bacteriòleg ucraïnès.
Estudià a les universitats de Giessen i Munic Fou catedràtic de zoologia a la Universitat d’Odessa i director de l’institut bacteriològic de la mateixa ciutat El 1882 descobrí els fagòcits i la digestió intracellular fagocitosi Del 1895 al 1916 fou sotsdirector de l’Institut Pasteur de París De les seves obres cal esmentar La lutte de l’organisme contre les microbes 1884, Immunité 1897, La vieillesse 1903 i Bactériothérapie, vaccination, sérothérapie 1908 L’any 1908 li fou concedit, juntament amb Paul Ehrlich, el premi Nobel de medicina
fagocitòlisi
Biologia
Lisi dels fagòcits amb alliberament, moltes vegades, d’antitoxines o substàncies d’activitat antimicrobiana.
histolític
Patologia humana
Dit de l’agent que produeix històlisi, referit especialment als enzims que alliberen els lisosomes dels fagòcits.
urocordats
Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
bufeta de gerdó
Patologia humana
Bufeta del fel de superfície granelluda en què sobre un fons roig-terrós destaquen punts i ratlles grocs, que corresponen a acumulacions de fagòcits carregats de colesterol.
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…