Resultats de la cerca

Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més…

Aquesta modalitat de caça té dues especialitats l’alt vol i el vol ras En la primera, els ocells volen lliurement a gran altura i es llancen en picat per tal de caçar la presa, normalment altres ocells, com perdius, ànecs o còrvids Està reservada a falcons i als seus híbrids Fou iniciada pels àrabs amb la introducció de la caputxa En la segona, el llançament dels ocells es produeix des del puny del falconer Les preses acostumen a ser mamífers petits com conills, llebres o guineus, tot i que a vegades també es cacen altres ocells Els rapinyaires utilitzats són sobretot astors, esparvers,…

Les distàncies recorregudes així poden variar, segons les espècies, des d’una desena de metres fins a uns quants centenars És emprat amb diverses finalitats, com ara per atacar una presa falcons, com a moviment previ per a parar-se coloms, com a mitjà habitual de desplaçament falcillots, etc

El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans

Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles

Fou un creador de visió contemplativa i d’índole poètica, amb un domini segur de la forma Collocà al centre de les seves obres dilemes psicològics i ètics Amb el seu film Sodrásban ‘Arrossegat pel corrent’, 1963 fou un dels iniciadors de la conjuntura favorable del cinema hongarès dels anys seixanta Altres obres importants Zöldár ‘Els anys verds’, 1964, Magasiskola ‘Els falcons’, 1969, premi del jurat del Festival de Canes, Holt vidék ‘Paisatge mort’, 1971, Legato 1978, Cserepek ‘Bocins’, 1980 i Orfeusz és Eurüdiké 1985

Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès 

El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern

Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425