Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
falsificació
Art
Obra d’art introduïda en el mercat artístic amb la finalitat d’especular-hi fent que sigui valorada com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l’ha feta.
Les falsificacions s’han intensificat a mesura que l’art ha entrat en la societat com a forma d’inversió econòmica Per a ésser reconeguda com a tal, la falsificació ha d’ésser ratificada per uns perits judicials o uns teòrics especialistes en l’estil artístic corresponent Hom anomena falsificacions totals les que són rèplica total d’una obra d’art autèntica, catalogada i generalment signada, i fetes amb la plena intenció d’enganyar el comprador Les falsificacions parcials, per contra, són obres originals en les quals hom ha fet modificacions per aconseguir una major cotització alteracions ,…
falsificació
Dret penal
Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
Les falsificacions més freqüents són les de signatures de particulars o d’autoritats, i són especialment penades les falsificacions d’alts càrrecs de l’estat, segells de correus o dels usats per qualsevol autoritat, corporació oficial i oficina pública, bitllets de banc o d’empreses i establiments industrials i de comerç, monedes o paper moneda, tant de curs legal com de collecció delicte històricament important, car l’encunyació de moneda era el símbol de la sobirania i documents, en el qual cas l’alteració pot ésser produïda per addició, substitució i supressió falsedat material o bé per…
relaxació
Cristianisme
Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.
Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular
Juan Pedro Pellicer de Ossau
Historiografia
Historiador aragonès.
Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
Alabern
Família de gravadors, documentada a Barcelona al segle XIX.
Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l'acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Féu els gravats de l' Atlas Geográfico de España Ramon Alabern i Moles , germà de Pau…
Jack l’Esbudellador
Història
Criminologia
Presumpte criminal que assassinà cinc dones al districte londinenc de Whitechapel entre setembre i novembre del 1888.
Els assassinats es cometeren, en tots els casos, amb mutilacions que mostraren un acarnissament extrem, motiu pel qual rebé el sobrenom de l’ esbudellador i, llevat de la darrera, totes les víctimes eren prostitutes L’assassí, a més, hauria enviat cartes en què desafiava la policia, en una de les quals probablement una falsificació s’autodenominava Jack Després del novembre del 1888, no es produïren més assassinats de les mateixes característiques L’autor restà sense identificar i, convertit en una llegenda i un dels enigmes més cèlebres de la criminologia, ha donat lloc a un gran nombre d’…
Jeroni Pont i Desmur
Literatura catalana
Escriptor.
El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada El 1606 escriví uns comentaris a les profecies Profecies de Bernat de Mogoda atribuïdes a Bernat de Mogoda segle XIII Borró de la explicació de un pronòstic de un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda , interessant font històrica sobre la guerra de les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari Comentaris i profecies foren…
,
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Rellotger d’ofici, fou proveïdor del rei En heretar les propietats de la seva muller, adoptà el nom d’una d’elles Beaumarchais El 1764 viatjà per la península Ibèrica i, de nou a París, començà a escriure teatre, sense èxit Eugénie, 1767 Les deux amis , 1770 Processat per falsificació, escriví les quatre Mémoires 1773, models de pamflet i de sàtira social Després de sotmetre l’obra a diverses refoses, el 1775 estrenà, amb èxit, La précaution inutile ou Le Barbier de Séville, i el 1778 redactà la seva peça màxima, La folle journée ou Le mariage de Figaro ‘La diada boja o les noces de Fígaro…
Dominique de Villepin

Dominique de Villepin
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…