Resultats de la cerca

Fou triat per Josep MCastellet a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 on, a partir dels dos primers llibres publicats, Teatro de operaciones 1967 i Pautas para conjurados 1970, manifestava els trets recurrents i antirrealistes de bona part del grup la poetització del jazz i el cinema, entre altres elements La seva obra continuà a Una tromba mortal para los balleneros 1975, De acedía 1985, Ejercicio sobre Rilke 1988, Cantil 1995, Cordura 1999,  Poeta en Diwan 2004, Última fe Antología poética 1965-1999 2005 i  Farol de Saturno 2011, entre altres llibres Publicà assaig i dietaris…

Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949 obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere 1952 El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera Publicà Per la cultura obrera l’acció de les nostres escoles professionals, La formació del coneixement a les ciències gràfiques, Apunts per a la història de la indústria…

Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot  barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…