Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fasiànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’odre dels fasianiformes de dimensions mitjanes o grans i d’aspecte robust, tarsos alts i nus, normalment proveïts d’esperons en els mascles, i cap petit i bec curt, fort i amb els orificis nasals no coberts de plomes.
El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons
fasianiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells d’aspecte robust, mida mitjana o gran i potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl i amb tres dits endavant i un endarrere, el polze, alçat sobre el nivell dels altres dits; tenen les ales arrodonides i el bec curt, amb la branca superior encorbada i més llarga que la inferior.
Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó…
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
guatlla

Guatlla
Muséum National d'Histoire Naturelle / P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 18 cm de llargada i formes arrodonides, de color terrós llistat d’ocre i de negre.
El mascle presenta llistes negres a la gola Habita a tot Europa, excepte a la península Escandinava i Islàndia, a l’Àsia i a l’Àfrica, i hiverna a l’Àsia meridional i a l’Àfrica
gall domèstic

Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
faisà

Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
perdiu

perdiu
ruk1n (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó
perdiu xerra

Perdiu xerra
Hennie Cuper (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 30 cm, que és de color gris, amb les parts inferiors més clares, té el cap castany rogenc i el mascle presenta una taca castany fosc en forma de ferradura al pit.
Habita a les muntanyes del N de la península Ibèrica i a tot Europa, excepte al S de França Als Països Catalans és comuna, però escassa, als Pirineus