Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred Cortot, Eugène…

Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto