Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
privilegi privatiu
Història del dret
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
clàusula preservativa
Dret
Declaració que serà acomplida la disposició del document sempre que quedin salvaguardats els interessos superiors que s’hi especifiquen.
Aquest tipus de clàusula és característic de les societats feudals o senyorials
Claret de Figuerola
Sarcòfags de Claret de Figuerola
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).
L'església, d'origen romànic, conserva sarcòfags dels senyors feudals D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150
Boccoris
Història
Faraó saïta (720-715 aC).
Sargon II el derrotà a Rafia i hagué de pagar-li tribut Legislà contra els senyors feudals i alliberà de deutes els camperols del Delta
Costumes de Catalunya
Dret català
Col·lecció de costums de caràcter feudal integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.
Abasta un conjunt de 14 capítols i semblen adaptats al s XIII, amb els elements procedents almenys del s XII, ajustant vells costums feudals catalans dins els motlles del dret feudal comú
Cambra de la Sumària
Història
Tribunal instituït a Nàpols, al s XV, pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel…
Hug IV de Xipre
Història
Rei de Xipre i de Jerusalem (1324-58).
Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs
Benet III
Cristianisme
Papa (855-858).
Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques