Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
fibroblast
Biologia
Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que és present en les diferents varietats del teixit conjuntiu.
Intervé en la formació de les fibrilles collàgenes, i possiblement també pot donar lloc als histiòcits
sarcoplasma
Bioquímica
Protoplasma de les cèl·lules musculars.
Envolta els nuclis i s’insinua entre els grups de fibrilles musculars Conté glicogen, enzims glucolítics, ATP, fosfocreatina i electròlits inorgànics, com també diferents aminoàcids i pèptids
cinètida
Biologia
Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures (bacteris, ciliats, flagel·lats), amb el qual es poden desplaçar en llur medi ambient, orientant-se per estímuls físics o químics.
La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
nuclèol
Biologia
Petit corpuscle esferoidal que hom troba a l’interior del nucli de la cèl·lula.
Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi
Michel Leiris
Etnologia
Literatura francesa
Escriptor i etnòleg francès.
Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le…
fibra de Sharpey
Cadascuna de les fibril·les transversals que uneixen les làmines òssies.
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular…
neurofibril·la
Biologia
Cadascuna de les fibril·les del citoplasma de les neurones i de llurs prolongacions.