Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
siseta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que és semblant a la gamba verda, però amb el bec recte i més fi, la cara i el front blancs i les potes més primes.
Habita al sud-est d’Europa i a l’oest d’Àsia, i hiverna a l’Àfrica És ocell de pas als Països Catalans
xerès
Enologia
Nom que hom dóna als vins blancs, generosos, molt apreciats, elaborats en determinats termes municipals de les províncies de Cadis i de Sevilla (especialment a Jerez de la Frontera, El Puerto de Santa María i Sanlúcar de Barrameda).
Són emprades les varietats de raïm Palomino i Pedro Ximénez prèviament solejades El color pot ésser molt pàllid, d’ambre, daurat o fosc, i els seus tipus són fino , amontillado , oloroso , palo cortado i raya , tots secs També n'hi ha de dolços, quinats, aromatitzats o de color Són de graduació elevada 15-21° Rep el seu nom de la ciutat de Jerez de la Frontera
Esteban de Arteaga
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791
José Antonio de la Loma y Hernández
Cinematografia
Director cinematogràfic i guionista, d’origen castellà.
Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991
Pietro Toesca
Art
Historiador italià de l’art.
D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951
Renzo De Felice
Historiografia
Historiador italià.
Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…
úgric
Lingüística i sociolingüística
Dit del subgrup de llengües de la branca fino-úgrica de la família uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi), parlades, aquestes dues, pels pobles homònims, al territori siberià comprès entre l’Ural i l’Obi, a l’okrug nacional dels Khantis i dels Mansis.
Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal “conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians
Albània

Estat
Estat de la península Balcànica, limitat a l’W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l’E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.
La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…